Sostracció de menors

La sostracció de menors és un delicte penat al nostre Codi Penal al seu art. 225 bis i segons aquesta normativa es considera sostracció:
a) El trasllat d'un menor del seu lloc de residència sense consentiment del progenitor amb qui convisqui habitualment o de les persones o institucions a les quals n'estigués confiada la guarda o custòdia;

b) La retenció d'un menor incomplint greument el deure establert per resolució judicial o administrativa.

Es busca protegir el dret dels menors a relacionar-se amb els progenitors durant la crisi de parella i evitar que pateixi la situació de conflictivitat dels progenitors.

En matèria de dret de família es pot acudir a la via civil i es recull aquesta possibilitat expressament a l'apartat 3 de l'article 158 del Codi civil, que preveu l'adopció de mesures urgents per evitar la sostracció dels fills menors per algun dels progenitors o per terceres persones sent les següents:

a. Prohibició de sortida del territori nacional, excepte autorització judicial prèvia.

b. Prohibició d'expedició del passaport al menor o retirada d'aquest si ja s'ha expedit.

c. Submissió a autorització judicial prèvia de qualsevol canvi de domicili del menor.