Doctrina penal del Tribunal Suprem sobre intimitat, menors i grups de WhatsApp
L’ús de WhatsApp en conflictes familiars és cada vegada més freqüent, especialment en entorns escolars o de coparentalitat. Tanmateix, aquesta pràctica pot tenir greus conseqüències penals quan afecta la intimitat dels menors.
El Tribunal Suprem, en la STS núm. 891/2025, de 30 d’octubre (ECLI:ES:TS:2025:5025), ha condemnat una mare a dos anys i sis mesos de presó per un delicte de descobriment i revelació de secrets, en haver enregistrat i difós sense consentiment una conversa privada entre el pare i els seus fills menors en un grup de WhatsApp.
Enregistraments, WhatsApp i menors: què va passar?
L’acusada va enregistrar una conversa privada entre el pare i els seus fills i la va compartir en un grup de WhatsApp format per pares i mares de l’escola.
Posteriorment va esborrar el missatge, al·legant que l’enviament havia estat un error.
Malgrat això, els tribunals van considerar que la difusió ja s’havia consumat, atès que terceres persones havien accedit al contingut.
Recorregut judicial del cas
Condemna a 1 any de presó i multa de 12 mesos.
Confirma la condemna i afegeix una indemnització de 500 € per dany moral.
Analitza la possible aplicació del subtipus agreujat de l’art. 197.5 del Codi Penal, previst quan les víctimes són menors d’edat.
Clau penal: els menors com a víctimes directes
Les instàncies inferiors havien negat l’agreujament en considerar que la víctima era el pare, ja que era qui havia formulat la denúncia.
El Tribunal Suprem corregeix aquest criteri i fixa una doctrina clara en dret penal i dret de família:
- Els progenitors representen legalment els seus fills menors (art. 162 CC).
- No és necessari denunciar “en nom dels menors” de manera expressa.
- N’hi ha prou amb relatar fets que afectin directament la seva intimitat i les seves dades personals.
Per tant, quan es difonen converses privades de menors, ells són les veritables víctimes, encara que no compareguin formalment en el procediment.
Esborrar el missatge elimina el delicte?
No.
El Tribunal Suprem aclareix dues qüestions fonamentals en matèria penal digital:
- Esborrar el missatge no exclou la difusió si tercers ja han tingut accés al contingut.
- El delicte de revelació de secrets és estrictament dolós:
no existeix modalitat imprudent (art. 12 CP).
En aquest cas concret, el Suprem aprecia dubtes sobre la voluntat de difondre, ja que el missatge es va enviar per error i es va eliminar immediatament, fet que impedeix aplicar el subtipus agreujat.
Tornar al llistat
692 13 60 82
diana@duchadvocats.com
