El Tribunal Suprem ha fixat un criteri jurisprudencial clar en matèria de protecció penal de menors en l'entorn digital: la simple sol·licitud d’imatges íntimes a una menor constitueix un delicte consumat, encara que aquestes imatges no arribin a enviar-se.
Context del cas
En el supòsit analitzat, l’acusat va contactar amb una menor a través d’una aplicació de missatgeria instantània, coneixent la seva edat, i li va sol·licitar fotografies de contingut sexual. Tot i que la menor no va arribar a enviar cap imatge, els tribunals van considerar que la conducta ja integrava el tipus penal previst a l’article 183 del Codi Penal.
Fonament jurídic
El Tribunal Suprem estableix que la consumació del delicte no exigeix la recepció efectiva del material pornogràfic. És suficient que existeixi una actuació dirigida de manera inequívoca a obtenir-lo, mitjançant engany o manipulació del menor. La protecció penal en aquests casos és anticipada i preventiva, atesa la vulnerabilitat especial de les víctimes.
Implicacions pràctiques
Aquesta doctrina reforça la protecció de la indemnitat sexual dels menors en l’àmbit digital i consolida una interpretació que sanciona la conducta des del primer moment en què es produeix l’embaucament. Per als operadors jurídics, implica posar el focus en la finalitat i direcció dels missatges, més enllà del resultat final.