Introducció
En els darrers anys el Tribunal Suprem està consolidant una línia jurisprudencial cada vegada més definida en matèria de dret de família, violència de gènere i protecció dels menors.
Les resolucions recents de la Sala Primera posen de manifest un canvi progressiu en l’enfocament judicial: l’interès superior del menor passa a ocupar una posició central en la presa de decisions sobre custòdia, visites i convivència familiar, especialment quan existeixen contextos de violència.
Aquest canvi es reflecteix en diverses sentències recents del Tribunal Suprem, que insisteixen en la necessitat de reforçar la protecció dels menors en els procediments judicials de família.
1. El deure de motivació reforçada en les decisions que afecten menors
La jurisprudència recent recorda que quan un tribunal decideix sobre custòdia, règim de visites o convivència familiar ha d’aplicar un cànon reforçat de motivació quan la decisió afecta menors.
L’interès superior del menor, reconegut a l’article 39 de la Constitució Espanyola i a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, ha d’actuar com a criteri prioritari en la ponderació judicial.
Això implica que les resolucions judicials han de:
- identificar els drets i béns jurídics en conflicte,
- explicar com es ponderen els drets de cada progenitor,
- justificar per què la solució adoptada protegeix de manera efectiva l’interès del menor.
Quan estan en joc els drets dels nens i nenes, la motivació judicial ha de ser especialment rigorosa, ja que l’interès del menor té una dimensió constitucional i d’ordre públic.
A més, la normativa recent, especialment la Llei Orgànica 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, exigeix als tribunals una especial atenció als contextos familiars marcats per la violència de gènere.
En aquest sentit, l’interès superior del menor no es pot identificar automàticament amb el manteniment del contacte amb ambdós progenitors si existeix risc derivat de situacions de violència.
2. El paper del Ministeri Fiscal en la protecció del menor
La jurisprudència també recorda el paper essencial del Ministeri Fiscal en els procediments que afecten menors.
La intervenció del Ministeri Fiscal té com a finalitat garantir la defensa de l’interès superior del menor, fins i tot quan el menor no intervé directament en el procediment.
D’aquesta manera, el sistema processal assegura que els drets del menor quedin protegits mitjançant:
- la intervenció obligatòria del Ministeri Fiscal,
- la confrontació de posicions entre les parts,
- el control judicial de les decisions que afecten la seva situació familiar.
3. Una tendència jurisprudencial consolidada
L’anàlisi de la jurisprudència recent permet identificar una tendència clara en el Tribunal Suprem:
- reforç del principi de l’interès superior del menor,
- exigència de motivació judicial reforçada,
- valoració expressa dels contextos de violència de gènere,
- enfortiment del paper del Ministeri Fiscal com a garant dels drets dels menors.
Aquest enfocament reflecteix una evolució del dret de família cap a un model de protecció integral de la infància alineat amb els estàndards internacionals de protecció dels drets de l’infant.
Conclusió
La jurisprudència recent del Tribunal Suprem confirma una tendència clara: en els procediments de família, l’interès superior del menor constitueix un criteri jurídic estructural que ha d’orientar la interpretació i aplicació de les normes.
La protecció efectiva dels menors exigeix decisions judicials motivades, proporcionades i orientades a garantir la seva seguret
Tornar al llistat
692 13 60 82
diana@duchadvocats.com
