La Sentència del Tribunal Suprem 442/2026, de 30 de juny, sistematitza la doctrina sobre un dels conceptes més controvertits del Codi penal: què s’ha d’entendre per “relació d’afectivitat anàloga a la matrimonial” en els delictes de violència de gènere. La resolució és especialment rellevant per a advocats, jutges, fiscals i professionals que intervenen en aquest tipus de procediments, ja que fixa criteris interpretatius clars sobre els articles 171.4 i 173.4 del Codi penal.
En els procediments per violència de gènere és habitual que la defensa qüestioni si la relació existent entre l’investigat i la víctima permet aplicar els tipus penals específics previstos pel Codi penal.
Sovint apareixen preguntes com aquestes:
La STS 442/2026 dona resposta a aquestes qüestions i ordena una jurisprudència que fins ara es trobava dispersa.
El cas analitzat pel Tribunal Suprem
L’acusat havia estat condemnat per un delicte d’amenaces lleus i un delicte de vexacions lleus després d’enviar diversos missatges ofensius i amenaçadors a través d’Instagram a una dona amb qui havia mantingut una relació sentimental d’aproximadament un mes.
STS_2867_2026.pdf
En el recurs de cassació sostenia que aquesta relació era massa breu per poder considerar-la una “relació d’afectivitat anàloga a la matrimonial”, motiu pel qual entenia que no podien aplicar-se els articles 171.4 i 173.4 del Codi penal.
El Tribunal Suprem desestima aquest argument.
Una de les aportacions més importants de la sentència és la distinció entre dos conceptes que sovint es confonen.
El Tribunal recorda que l’article 23 del Codi penal, relatiu a la circumstància agreujant mixta de parentiu, exigeix una relació estable.
Ara bé, aquesta exigència no es pot traslladar automàticament als delictes específics de violència de gènere, ja que la finalitat protectora d’aquests preceptes és diferent.
Per tant, per aplicar els articles 171.4 i 173.4 CP no és necessari acreditar:
Allò que resulta determinant és l’existència d’una autèntica relació sentimental de parella, basada en una afectivitat íntima de naturalesa amorosa o sexual, que superi una simple amistat o un contacte puntual.
La sentència deixa clar que no existeix cap termini mínim legal perquè una relació pugui quedar inclosa dins l’àmbit dels articles 171.4 i 173.4 del Codi penal.
Segons el Tribunal Suprem:
La durada és només un dels múltiples elements que cal valorar i, en cap cas, el més important.
Quins elements han de valorar els tribunals?
La Sala aposta per una anàlisi global de cada cas concret.
Entre els indicadors que poden acreditar l’existència d’una relació afectiva destaquen:
STS_2867_2026.pdf
En definitiva, el que importa és la realitat del vincle existent i no la seva qualificació formal.
Un altre aspecte especialment interessant és que el Tribunal Suprem recorda que la qualificació jurídica no depèn de com els protagonistes defineixen la seva relació.
Expressions com “era un rotllo”, “una relació esporàdica” o qualsevol altra denominació utilitzada per les parts no són determinants.
El que preval és la valoració objectiva dels fets acreditats.
En aquest cas, la convivència durant diversos dies, la intensitat de la relació, les relacions sexuals, el coneixement familiar i el context emocional van permetre concloure que existia una autèntica relació sentimental de parella.
La sentència incorpora una altra aportació rellevant.
L’acusat havia enviat tres missatges vexatoris mitjançant Instagram en un període inferior a setze hores.
El Tribunal Suprem considera que aquesta circumstància no permet apreciar automàticament un delicte continuat.
Quan diversos missatges formen part d’un mateix episodi comunicatiu, es dirigeixen a la mateixa víctima, s’envien pel mateix canal i responen a una única voluntat ofensiva, ens trobem davant d’un únic delicte de vexacions, i no davant de diverses infraccions susceptibles d’integrar un delicte continuat.
Aquest criteri tindrà una aplicació pràctica molt important en procediments relacionats amb WhatsApp, Instagram, Telegram o qualsevol altra plataforma de missatgeria.
Aquesta resolució ofereix criteris especialment útils per a la pràctica diària:
Es tracta, sens dubte, d’una sentència que serà una referència obligada en la interpretació dels delictes d’amenaces lleus, vexacions lleus i violència de gènere.
La STS 442/2026 consolida una interpretació basada en la realitat material de les relacions personals i no en criteris merament formals.
El Tribunal Suprem deixa clar que una relació sentimental de curta durada no queda automàticament exclosa de l’àmbit de protecció dels delictes de violència de gènere, sempre que existeixi un veritable vincle afectiu de parella.
Al mateix temps, la resolució aporta criteris útils per delimitar el delicte continuat quan els fets es cometen mitjançant xarxes socials o aplicacions de missatgeria, evitant una fragmentació artificial de conductes que formen part d’un únic episodi.
Ens trobem davant d’una sentència que, per la seva capacitat de sistematitzar la jurisprudència existent i oferir criteris interpretatius clars, esdevindrà una referència imprescindible per als professionals del Dret penal, especialment en l’àmbit de la violència de gènere i de la protecció de les víctimes.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar al llistat
692 13 60 82
diana@duchadvocats.com
