La violència econòmica adopta moltes formes: control dels diners, limitació de recursos, endeutament forçat, impagament de despeses comunes o ús instrumental de les obligacions econòmiques per sotmetre o perjudicar.
En aquest article em centro en una de les seves manifestacions més freqüents i normalitzades: l’impagament de pensions d’aliments.
L’IMPAGAMENT NO ÉS NOMÉS UN CONFLICTE CIVIL
L’impagament de pensions no és únicament un “deute entre progenitors” ni un problema estrictament civil. En molts casos constitueix violència econòmica, amb impacte directe en els menors i en el progenitor que assumeix en solitari la seva cura, habitualment la mare.
La violència econòmica no es limita a “no pagar”. És una forma de control i de dany estructural que desplaça la càrrega econòmica, emocional i vital a l’altre progenitor. L’impagament sostingut obliga a reorganitzar la vida quotidiana, assumir deutes, renunciar a necessitats bàsiques i viure en una incertesa permanent que afecta la dignitat, l’estabilitat i el benestar familiar.
DOCTRINA DEL TRIBUNAL SUPREM
STS 419/2022, de 28 d’abril
El Dret penal exigeix rigor.
No hi ha delicte d’impagament si no s’acredita que l’acusat coneixia la resolució judicial que imposava la pensió. El delicte és dolós: sense coneixement provat, no hi pot haver condemna penal, encara que existeixi deute civil.
STS 41/2024, de 17 de gener
Quan consta que l’obligat coneixia la resolució, tenia capacitat econòmica i va decidir no pagar, l’impagament és delicte i pot qualificar-se com a violència econòmica, fins i tot amb possibilitat de dany moral.
La doctrina és clara: el Dret penal no castiga la pobresa, però sí la voluntat contumaç d’incomplir una obligació essencial per a la subsistència dels menors.
LA CLAU JURÍDICA
La clau no és l’impagament en si mateix, sinó allò que es prova:
- Coneixement de la resolució judicial
- Capacitat econòmica real
- Voluntat conscient d’incomplir
Com a professionals de l’advocacia hem d’evitar automatismes punitius, però també identificar i anomenar la violència econòmica quan existeix, defensant amb rigor dones i menors.
Protegir drets també és posar límits clars a l’incompliment.